ENG - The Abstract Library

Dentand has always designed furniture or architecture. The limits imposed by reality inspire him in his practice; they give shape and character to his creations, putting them in relation to an environment. 

Overcoming constraints, integrating them and sublimating them is truly an integral part of his work. The search for solutions leads him to new ideas. The preparation and randomness of physical production also yield new developments, new materialities and call for new solutions which bring out new metaphors and give depth to the works.

This was the case with his nomadic library. He designed it to follow him in his many moves, be very versatile and easily dismantled. He designed multilayer boxes of two distinct depths, three horizontals having the same side as two verticals. 3=2

By becoming interested in the phenomenon of contemporary nomadism, naturally the library that he had designed for travel became a subject of inspiration. He imposed the same constraints onto him to create the abstract library: adaptability to any location, and 3=2.

From 3 dimensions to 2 dimensions: there are different techniques to arrive at a plane representation of a three-dimensional object. The most used is perspective, deeply anchored in our eye. But there is another representation mostly used to describe technically objects for production: isometry. It is a visual language familiar to the artist, that is used by children in their first drawings of houses before they learn perspective, which also inspired architects Herzog & de Meuron. The perception of isometry gives the illusion of movement (Escher).

To the artist, the location of his library is what defines where home is. It is his personal reliquary, source and repository of culture, memories, and information throughout his life. It is the piece and furniture and its content that together irradiate familiarity and cosiness. The movement of the nomad, which has a recurrence

Harmony and calm are expressed by the simple geometry. It defines clear visual boundaries that contain and reassure. What we look for at home: Protection, an intimate place, full of memories.

All colors are painted on a black background which shows through in the center of each painting. Barely perceptible, the center has a depth which is that of life experience but also of nostalgia because the nomad's life is the permanent nostalgia for happy moments in other places.

Aluminium support provides a solid, transportable and immutable foundation. On it came the colours of learning, of intellectual and cultural acquisition.

Visually, the part that I describe as central, but which in fact is not because it touches the edges, immediately catches the eye and defines the painting. What surrounds it is only thecontainer. In our imagination, the central rectangle is a volume, while what surrounds it is flat. This is also how I want to see life, where the inside is essential and the outside a distraction

All metal parts are identical but painted on one side or the other. By arranging them, he obtains one direction or another. But it disappears behind a general geometric pattern,

Hexagon is the country of birth of the artist, who draws numerous references from French culture. Like his library, he loves the hexagon which always follows him but he carries the memory of it after having chosen at a very young age not to stay there.

The multiptychs have two or 7 colors. Those of 7 colors are difficult to compose, not all of them feel good in any neighborhood. Beyond the conceptual aspect of his work, the artist listens to objects and colors and gives them a place that suits them, thus creating an inexplicable harmonious force.

The process : The first step was to extract from the design of the bookcase the appearance, versatility and movement given by the different depths. In a way, extracting the substantial marrow from the library furniture. The artist carried out this work with 3D design software. The piece of furniture had thus been captured. The second step was to capture the soul of the library, that is to say the combination of content and container. The container is everything the artist has studied, read, watched in the form of books, video materials, works of art and personal memories. How this Sammelsurium of supports, themes, languages which are at the origin of the intellectual, cultural and emotional baggage and numerous memories finds its sublimation in an assembly of painted hexagons. The juxtapositions and superpositions of varnished aluminum hexagons exude great strength in themselves. But it is with color and its application techniques, its transparencies that history, memories appear. And again, it is their instinctive juxtaposition that gives them powerful energy.

Artists of reference:

Donald Judd, Sol LeWitt, (standing structure, corner piece, four-sided pyramid) Piet Mondrian (his evolution from landscapes to totally abstract art) and Carl André.

ESP - La Librería Abstracta

Dentand siempre ha diseñado muebles o arquitectura. Los límites impuestos por la realidad lo inspiran en su práctica; le dan forma y carácter a sus creaciones, poniéndolas en relación con un entorno.

Superar las limitaciones, integrarlas y sublimarlas es realmente una parte integral de su trabajo. La búsqueda de soluciones lo lleva a nuevas ideas. La preparación y la aleatoriedad de la producción física también dan lugar a nuevos desarrollos, nuevas materialidades y exigen nuevas soluciones que sacan a relucir nuevas metáforas y dan profundidad a las obras.

Este fue el caso con su biblioteca nómada. La diseñó para seguirlo en sus muchos traslados, ser muy versátil y fácilmente desmontable. Diseñó cajas multicapa de dos profundidades distintas, tres horizontales que tienen el mismo lado que dos verticales. 3=2

Al interesarse por el fenómeno del nomadismo contemporáneo, naturalmente la biblioteca que había diseñado para viajar se convirtió en un tema de inspiración. Le impuso las mismas limitaciones a sí mismo para crear la biblioteca abstracta: adaptabilidad a cualquier ubicación, y 3=2.

De 3 dimensiones a 2 dimensiones: existen diferentes técnicas para llegar a una representación plana de un objeto tridimensional. La más utilizada es la perspectiva, profundamente anclada en nuestro ojo. Pero hay otra representación que se usa principalmente para describir técnicamente objetos para la producción: la isometría. Es un lenguaje visual familiar para el artista, utilizado por los niños en sus primeros dibujos de casas antes de aprender perspectiva, que también inspiró a los arquitectos Herzog & de Meuron. La percepción de la isometría da la ilusión de movimiento (Escher).

Para el artista, la ubicación de su biblioteca es lo que define dónde está el hogar. Es su reliquario personal, fuente y depósito de cultura, recuerdos e información a lo largo de su vida. Es la pieza y el mobiliario, y su contenido, que juntos irradian familiaridad y comodidad. El movimiento del nómada, que tiene una recurrencia.

La armonía y la calma se expresan mediante la geometría simple. Define límites visuales claros que contienen y tranquilizan. Lo que buscamos en casa: protección, un lugar íntimo, lleno de recuerdos.

Todos los colores están pintados sobre un fondo negro que se muestra en el centro de cada pintura. Apenas perceptible, el centro tiene una profundidad que es la de la experiencia de vida, pero también de nostalgia porque la vida del nómada es la nostalgia permanente de momentos felices en otros lugares.

El soporte de aluminio proporciona una base sólida, transportable e inmutable. Sobre él llegaron los colores del aprendizaje, de la adquisición intelectual y cultural.

Visualmente, la parte que describo como central, pero que en realidad no lo es porque toca los bordes, atrae inmediatamente la mirada y define la pintura. Lo que la rodea es solo el contenedor. En nuestra imaginación, el rectángulo central es un volumen, mientras que lo que lo rodea es plano. Así es también como quiero ver la vida, donde lo interior es esencial y lo exterior es una distracción.

Todas las partes metálicas son idénticas pero pintadas de un lado o del otro. Al ordenarlas, obtiene una dirección u otra. Pero desaparece detrás de un patrón geométrico general.

El hexágono es el país natal del artista, quien extrae numerosas referencias de la cultura francesa. Como su biblioteca, le encanta el hexágono que siempre lo sigue, pero lleva su recuerdo después de haber elegido, a una edad muy temprana, no quedarse allí.

Los multipaneles tienen dos o 7 colores. Los de 7 colores son difíciles de componer, no todos ellos se sienten bien en cualquier vecindad. Más allá del aspecto conceptual de su trabajo, el artista escucha los objetos y los colores y les da un lugar que les conviene, creando así una fuerza armónica inexplicable.

El proceso: El primer paso fue extraer del diseño de la estantería el aspecto, la versatilidad y el movimiento dados por las diferentes profundidades. De alguna manera, extraer la médula sustancial del mobiliario de la biblioteca. El artista llevó a cabo este trabajo con software de diseño 3D. La pieza de mobiliario había sido capturada. El segundo paso fue captar el alma de la biblioteca, es decir, la combinación de contenido y contenedor. El contenedor es todo lo que el artista ha estudiado, leído, visto en forma de libros, materiales en video, obras de arte y recuerdos personales. Cómo este Sammelsurium de soportes, temas, lenguajes que están en el origen del bagaje intelectual, cultural y emocional y numerosos recuerdos encuentra su sublimación en un ensamblaje de hexágonos pintados. Las yuxtaposiciones y superposiciones de hexágonos de aluminio barnizado exudan una gran fuerza en sí mismas. Pero es con el color y sus técnicas de aplicación, sus transparencias que aparecen la historia, los recuerdos. Y nuevamente, es su yuxtaposición instintiva la que les da energía poderosa.

Artistas de referencia:

Donald Judd, Sol LeWitt, (estructura de pie, pieza de esquina, pirámide de cuatro lados), Piet Mondrian (su evolución de paisajes a arte totalmente abstracto) y Carl André.

CAT - La Biblioteca Abstracta

Dentand sempre ha dissenyat mobles o arquitectura. Els límits imposats per la realitat l'inspiren en la seva pràctica; li donen forma i caràcter a les seves creacions, posant-les en relació amb un entorn.

Superar les limitacions, integrar-les i sublimar-les és realment una part integral del seu treball. La recerca de solucions el porta a noves idees. La preparació i l'atzar de la producció física també donen lloc a nous desenvolupaments, noves materialitats i exigeixen noves solucions que posen en relleu noves metàfores i donen profunditat a les obres.

Aquest va ser el cas de la seva biblioteca nòmada. La va dissenyar per seguir-lo en els seus molts trasllats, per ser molt versàtil i fàcilment desmuntable. Va dissenyar caixes multilíneas de dues profunditats distintes, tres horitzontals que tenen el mateix costat que dues verticals. 3=2

En interessar-se pel fenomen del nomadisme contemporani, naturalment la biblioteca que havia dissenyat per viatjar es va convertir en un tema d'inspiració. Li va imposar les mateixes limitacions a si mateix per crear la biblioteca abstracta: adaptabilitat a qualsevol ubicació, i 3=2.

De 3 dimensions a 2 dimensions: hi ha diferents tècniques per arribar a una representació plana d'un objecte tridimensional. La més utilitzada és la perspectiva, profundament arrelada al nostre ull. Però hi ha una altra representació que s'utilitza principalment per descriure tècnicament objectes per a la producció: la isometria. És un llenguatge visual familiar per a l'artista, utilitzat pels nens en els seus primers dibuixos de cases abans d'aprendre perspectiva, que també va inspirar als arquitectes Herzog & de Meuron. La percepció de la isometria dóna la il·lusió de moviment (Escher).

Per a l'artista, la ubicació de la seva biblioteca és el que defineix on es troba la llar. És el seu reliquiari personal, font i dipòsit de cultura, records i informació al llarg de la seva vida. És la peça i el moble, i el seu contingut, que junts irradien familiaritat i comoditat. El moviment del nòmada, que té una recurrència.

L'harmonia i la calma s'expressen mitjançant la geometria senzilla. Defineix límits visuals clars que contenen i tranquil·litzen. El que cerquem a casa: protecció, un lloc íntim, ple de records.

Tots els colors estan pintats sobre un fons negre que es mostra al centre de cada pintura. Gairebé imperceptible, el centre té una profunditat que és la de l'experiència de vida, però també de nostàlgia perquè la vida del nòmada és la nostàlgia permanent de moments feliços en altres llocs.

El suport d'alumini proporciona una base sòlida, transportable i immutable. Sobre ell van arribar els colors de l'aprenentatge, de l'adquisició intel·lectual i cultural.

Visualment, la part que descric com a central, però que en realitat no ho és perquè toca els límits, atrau immediatament l'ull i defineix la pintura. El que l'envolta és només el contenidor. A la nostra imaginació, el rectangle central és un volum, mentre que el que l'envolta és pla. Així és també com vull veure la vida, on l'interior és essencial i l'exterior una distracció.

Totes les parts metàl·liques són idèntiques però pintades d'un costat o l'altre. En disposar-les, obté una direcció o una altra. Però desapareix darrere d'un patró geomètric general.

El hexàgon és el país natal de l'artista, que treu nombroses referències de la cultura francesa. Com la seva biblioteca, li agrada l'hexàgon que sempre el segueix, però porta el seu record després d'haver escollit, a una edat molt jove, no quedar-s'hi.

Els multipanel·les tenen dos o 7 colors. Els de 7 colors són difícils de compondre, no tots ells es senten bé en qualsevol veïnatge. Més enllà de l'aspecte conceptual de la seva obra, l'artista escolta els objectes i els colors i els dóna un lloc que els convé, creant així una força harmònica inexplicable.

El procés: El primer pas va ser extreure del disseny de la prestatgeria l'aspecte, la versatilitat i el moviment donats per les diferents profunditats. D'alguna manera, extreure la medul·la substancial del mobiliari de la biblioteca. L'artista va dur a terme aquest treball amb programari de disseny 3D. La peça de mobiliari havia estat capturada. El segon pas va ser capturar l'ànima de la biblioteca, és a dir, la combinació de contingut i contenidor. El contenidor és tot el que l'artista ha estudiat, llegit, vist en forma de llibres, materials en vídeo, obres d'art i records personals. Com aquest Sammelsurium de suports, temes, llenguatges que estan en l'origen de la bagatge

intel·lectual, cultural i emocional i nombrosos records troba la seva sublimació en un muntatge d'hexàgons pintats. Les yuxtaposicions i superposicions d'hexàgons d'alumini barnitzat exudeixen una gran força en si mateixes. Però és amb el color i les seves tècniques d'aplicació, les seves transparències que apareixen la història, els records. I novament, és la seva yuxtaposició

instintiva la que els dóna energia poderosa.

Artistes de referència:

Donald Judd, Sol LeWitt, (estructura de peu, peça d'angle, piràmide de quatre costats), Piet

Mondrian (la seva evolució de paisatges a art totalment abstracte) i Carl André.

ENG - Lucky

Investigates the psychological impact of colour, examining its ability to capture attention and evoke specific emotional responses, while also engaging with the cultural, religious, and personal significance of numbers, revealing their role in guiding decisions and triggering memory. By interweaving these two elements, the series explores how individuals rely on emotional and cognitive responses when interpreting symbols and colours, both of which are strategically employed to shape perception and influence behaviour.

Through the layering and exposure inherent in the weaving process, this series incorporates checkerboard patterns that evoke associations with games and symbolise the role of chance in shaping outcomes. This technique encourages critical reflection on how belief systems and cultural constructs shape understandings of comfort, control, and meaning, particularly in the face of uncertainty. Collectively, these works prompt viewers to reconsider the impact of numbers and symbols in decision-making processes and heighten awareness of how these everyday visual elements can be manipulated to deceive.

Phoebe Willis is an emerging Australian artist whose practice focuses on the exploration of colour in relation to psychological responses and personal numerical associations. Her work is defined by an ongoing evolution informed by continuous research. Through the strategic use of movement, colour, and composition, Willis creates a dynamic visual experience that generates a sense of depth and interplay within the viewer’s perception. This approach enables her toexperiment with variations in scale and mark-making, further enhancing the complexity and engagement of her work.

ESP - Lucky

Investiga el impacto psicológico del color, examinando su capacidad para captar la atención y evocar respuestas emocionales específicas, mientras también explora la importancia cultural, religiosa y personal de los números, revelando su papel en la toma de decisiones y la activación de la memoria. Al entrelazar estos dos elementos, la serie analiza cómo las personas confían en respuestas emocionales y cognitivas al interpretar símbolos y colores, ambos utilizados estratégicamente para moldear la percepción e influir en el comportamiento.

A través de la superposición y la exposición inherentes al proceso de tejido, esta serie incorpora patrones de tablero de ajedrez que evocan asociaciones con los juegos y simbolizan el papel del azar en la configuración de los resultados. Esta técnica invita a una reflexión crítica sobre cómo los sistemas de creencias y las construcciones culturales configuran la comprensión del confort, el control y el significado, especialmente frente a la incertidumbre. En conjunto, estas obras animan a los espectadores a replantearse la influencia de los números y los símbolos en los procesos de toma de decisiones y a tomar conciencia de cómo estos elementos visuales cotidianos pueden ser manipulados para engañar.

Phoebe Willis es una artista australiana emergente cuya práctica se centra en la exploración del color en relación con las respuestas psicológicas y las asociaciones numéricas personales. Su trabajo se define por una evolución constante, informada por una investigación continua. A través del uso estratégico del movimiento, el color y la composición, Willis crea una experiencia visual dinámica que genera una sensación de profundidad e interacción en la percepción del espectador. Este enfoque le permite experimentar con variaciones de escala y trazos, enriqueciendo aún más la complejidad y el impacto de su obra.

CAT - Lucky

investiga l'impacte psicològic del color, examinant la seva capacitat per captar l’atenció i evocar respostes emocionals específiques, alhora que explora la significació cultural, religiosa i personal dels nombres, revelant el seu paper en la presa de decisions i l’activació dela memòria. En entrellaçar aquests dos elements, la sèrie analitza com les persones confien en respostes emocionals i cognitives a l’hora d’interpretar símbols i colors, tots dos utilitzats estratègicament per modelar la percepció i influir en el comportament

A través de la superposició i l’exposició inherents al procés de teixit, aquesta sèrie incorpora patrons de tauler d’escacs que evoquen associacions amb els jocs i simbolitzen el paper de l’atzar en la configuració dels resultats. Aquesta tècnica convida a una reflexió crítica sobre com els sistemes de creences i les construccions culturals configuren la comprensió del confort, el control i el significat, especialment davant la incertesa. En conjunt, aquestes obres animen els espectadors a replantejar-se la influència dels nombres i els símbols en els processos de presa de decisions i a prendre consciència de com aquests elements visuals quotidians poden ser manipulats per enganyar.

Phoebe Willis is an emerging Australian artist whose practice focuses on the exploration of colour in relation to psychological responses and personal numerical associations. Her work is defined by an ongoing evolution informed by continuous research. Through the strategic use of movement, colour, and composition, Willis creates a dynamic visual experience that generates a sense of depth and interplay within the viewer’s perception. This approach enables her toexperiment with variations in scale and mark-making, further enhancing the complexity and engagement of her work.

ENG - Cardboard House

This series is a visual abstraction of the improvised dwellings that emerge—resilient and dignified —on the margins of every city. Existing outside of time, these houses are rebuilt and reshaped night after night, defying erasure. Transposed onto canvas, they gain visibility in spaces that rarely acknowledge them; their presence becomes an act of memory. A faint glow lingers within, hinting at the life pulsing inside.

The title echoes the song “Casas de cartón”, written by Alí Primera and popularized in 1973 by the Venezuelan group Los Guaraguao. In it, we hear the line: “Qué triste se oye la lluvia, en los techos de cartón” (“How sad the rain sounds, on cardboard roofs”)—a verse that, like these pieces, invites us to see the invisible and feel the everyday as both political and poetic gesture.

ESP - Casas de Cartón

Esta serie es una abstracción visual de las viviendas improvisadas que emergen, con persistencia y dignidad, en los márgenes de todas las ciudades. Habitadas fuera del tiempo, estas casas se reconstruyen y transforman cada noche, resistiendo el olvido.
Llevadas al lienzo, cobran visibilidad en espacios que rara vez las miran; su presencia es también un acto de memoria. Un destello permanece en su interior, insinuando la vida que late dentro.

El título hace eco de la canción “Casas de cartón”, escrita por Alí Primera y popularizada en 1973 por el grupo venezolano Los Guaraguao. En ella resuena la frase: “Qué triste se oye la lluvia, en los techos de cartón” —verso que, como estas piezas, invita a mirar lo invisible y a sentir lo cotidiano como acto político y poético.

CAT - Casa de Cartró

Aquesta sèrie és una abstracció visual dels habitatges improvisats que sorgeixen —amb persistència i dignitat— als marges de totes les ciutats. Habitades fora del temps, aquestes cases es reconstrueixen i es transformen cada nit, resistint l’oblit.
Traslladades al llenç, adquireixen visibilitat en espais que rarament les miren; la seva presència es converteix també en un acte de memòria. Un petit resplendor roman a l’interior, insinuant la vida que hi batega dins.

El títol fa ressò de la cançó “Casas de cartón”, escrita per Alí Primera i popularitzada l’any 1973 pel grup veneçolà Los Guaraguao. En ella ressona la frase: “Qué triste se oye la lluvia, en los techos de cartón” (“Que trista se sent la pluja, sobre els sostres de cartró”) —un vers que, com aquestes peces, ens convida a veure allò invisible i a sentir el quotidià com a gest polític i poètic.