ENG - Hyperlocality - Personal Cartographies

A dirty monitor screen, a scratched desk, a mouse that follows the movement of the hand. It is from behind this desk - an inconspicuous anchor point - that we stay connected to the world. Every day begins the same way: walking along a familiar trodden path past a vegetable shop, passing a bar run by migrants, then walking the dog in a small park. The repetitiveness of these gestures does not mean stagnation - it is in them that we begin to perceive the map of our own presence and gain attentiveness to the material entanglements in which we are tragically entangled. 

The group exhibition “Hyperlocality: Personal Cartographies” is an attempt at grounding. In a time of constant mobility, working remotely, migrating and being “in-between”, the participating Barcelona artists direct their gaze towards the close. They note connections with their everyday surroundings, record the movement of the body in space, and create personal maps and geographies. It is a turn towards locality - the most concrete, felt with the senses, experienced in everyday rituals and places. The artists attempt to find and locate themselves in the many overlapping locations (physical, political, symbolic, phygital and glocal) in which they simultaneously function. The exhibition was created in response to an open call in which artists shared their interpretations of the notion of hyperlocality. The result is a collection of diverse voices - personal, migratory, rooted and suspended.

Pol Pinto notes his virtual journeys with a pen attached to a computer mouse, pointing to the materiality and corporeality of everyday movements. Both Carla Rebelo and Sejal Parekh's practice grapples with the experience of migration and being in between. The former uses poetic photographs to create emotional, intimate geographies, exploring places and bodies in transit. Parekh, on the other hand, creates collage objects based on photographs of places she feels connected to, and includes El Raval, where the gallery is located and which is important to the Indian community, in her archive. 

Ana Lucia Garcia Hoefken works with the living matter of clay, archiving it, mapping her daily journeys through it, and combining material particles often from distant places carrying stories beyond human perspective in her painted compositions. Lena Laguna Diel refers to the memory of her home and also to a nearby island, which, inhabited by seagulls, has become a liminal space between the human and animal worlds.

ESP - Hiperlocalidad - Cartografías Personales

Una pantalla sucia, un escritorio rayado, un ratón que sigue el movimiento de la mano. Es desde detrás de este escritorio —un discreto punto de anclaje—que nos conectamos con el mundo. Cada día empieza de la misma manera: caminando por un sendero familiar y transitado, pasando por una verdulería, un bar regentado por migrantes, y luego paseando al perro por un pequeño parque. La repetitividad de estos gestos no implica estancamiento; es en ellos donde comenzamos a percibir el mapa de nuestra propia presencia y a prestar atención a los enredos materiales en los que estamos trágicamente enredados.

La exposición colectiva «Hiperlocalidad: Cartografías Personales» es un intento de arraigo. En una época de movilidad constante, teletrabajo, migración y estar "intermedio”, los artistas barceloneses participantes dirigen su mirada hacia lo cercano. Observan conexiones con su entorno cotidiano, registran el movimiento del cuerpo en el espacio y crean mapas y geografías personales. Es un giro hacia la localidad: lo más concreto, lo sentido con los sentidos, lo experimentado en los rituales y lugares cotidianos. Los artistas intentan encontrarse y ubicarse en las múltiples ubicaciones superpuestas (físicas, políticas, simbólicas, figitales y glocales) en las que funcionan simultáneamente. La exposición se creó en respuesta a una convocatoria abierta en la que los artistas compartieron sus interpretaciones de la noción de hiperlocalidad. El resultado es una colección de voces diversas: personales, migratorias, arraigadas y suspendidas. 

Pol Pinto anota sus viajes virtuales con un bolígrafo conectado a un ratón de ordenador, señalando la materialidad y la corporeidad de los movimientos cotidianos. Tanto Carla Rebelo como Sejal Parekh abordan la experiencia de la migración y el estar en un punto intermedio. La primera utiliza fotografías poéticas para crear geografías emocionales e íntimas, explorando lugares y cuerpos en tránsito. Parekh, por su parte, cCATrea objetos de collage basados ​​en fotografías de lugares con los que se siente conectada, e incluye en su archivo El Raval, donde se ubica la galería y que es importante para la comunidad india.

Ana Lucía García Hoefken trabaja con la materia viva de la arcilla, archivándola, cartografiando sus recorridos diarios a través de ella y combinando partículas materiales, a menudo de lugares lejanos, que transmiten historias más allá de la perspectiva humana en sus composiciones pictóricas. Lena Laguna Diel alude al recuerdo de su hogar y también a una isla cercana que, habitada por gaviotas, se ha convertido en un espacio liminal entre el mundo humano y el animal.

CAT - Hiperlocalitat: Cartografíes Personals

Una pantalla bruta, un escriptori ratllat, un ratolí que segueix el moviment de la mà. És des de darrere d'aquest escriptori —un punt discret d'ancla— on ens connectem amb el món. Cada dia comença de la mateixa manera: caminant per un sender familiar i transitat, passant per una verdulería, un bar regent per migrants, i després passejant al gos per un petit parc. La repetitivitat d'aquests gestos no implica estancament; és en ells on comencem a percebre el mapa de nostra pròpia presencia y prestar atenció als embolics materials als que estem tràgicament conectats.

L'exposició col·lectiva «Hiperlocalitat: Cartografíes Personals» és un intent d'arrelament. En una època de mobilitat constant, teletreball, migració i estar «a l’intermedi», els artistes barcelonins participants dirigeixen la seva mirada cap al costat. Observeu les connexions amb el seu entorn cotidià, registreu el moviment del cos a l'espai i creeu mapes i geografies personals. És un gir cap a la localitat: el més concret, el sentit amb els sentits, l'experimentació en els rituals i els llocs cotidians. Els artistes intenten trobar-se i ubicar-se en les múltiples ubicacions superposades (físiques, polítiques, simbòliques, figitals i glòcals) en les que funcionen simultàniament. L'exposició es va crear en resposta a una convocatòria oberta en la que els artistes van compartir les seves interpretacions de la noció d'hiperlocalitat. El resultat és una col·lecció de veus diverses: personals, migratòries, arraigades i suspeses.  

Pol Pinto anota els seus viatges virtuals amb un bolígraf connectat a un rató d'ordinador, senyalitzant la materialitat i la corporeïtat dels moviments cotidians. Tanto Carla Rebelo com a Sejal Parekh abordan l'experiència de la migració i l'estar en un punt intermedi. La primera utilitza fotografies poètiques per crear geografies emocionals i íntimes, explorant llocs i cossos en trànsit. Parekh, per la seva part, crea objectes de collage basats en fotografies de llocs amb els que s'han connectat, i hi inclou el seu arxiu d’El Raval, on es troba tant la galeria com la comunitat índia.

Ana Lucía García Hoefken treballa amb la matèria viva de l’argila, arxivàndola, cartografiant els seus recorreguts diaris a través d'ella i combinant partícules materials, souvint de llocs lluns, que transmeten històries més enllà de la perspectiva humana en les seves composicions pictòriques. Lena Laguna Diel al·ludeix al record de la seva llar i també a una illa propera que, habitada per gavines, s'ha convertit en un espai liminalentre el món humà i l'animal.